Públic Archives

Cuina amb el sol!

Impressiona’t veient que amb el sol també es pot cuinar! El taller ens farà descobrir que amb el sol i el clima que tenim es pot cuinar sense energies fòssils i sense gastar ni un sol cèntim. Construirem en nostre propi forn solar i cuinarem amb energia 100 % renovable.

 

Descripció de l’activitat

Plantegem una activitat per realitzar a l’exterior i durant un dia assolellat. Començarem fent una breu introducció dels conceptes bàsics sobre els tipus de fonts d’energia i l’aplicació de l’energia solar. Amb l’ajut d’una presentació en PowerPoint, ens aproximarem a la realitat de la despesa energètica actual i l’ús de combustibles provinents de fonts no renovables. Realitzarem un taller manipulatiu construint un forn solar que permetrà comprovar la força de les energies renovables. Com a reflexió final, farem una llista d’aparells elèctrics quotidians i proposarem alternatives. Es treballaran les actituds en la nostra vida quotidiana i reflexionarem sobre les conseqüències ambientals i les desigualtats socials degudes al repartiment desigual de les fonts d’energia i de la despesa energètica al món.

 

Objectius

  • Conèixer les energies renovables.
  • Reflexionar sobre la crisi i la transició energètica i el nostre paper com a consumidors.
  • Fabricar un forn solar (amb materials de rebuig).
  • Experimentar i cuinar amb un forn solar.

 

Materials utilitzats

Utensilis: tisores, grapadora. Materials fungibles: cola blanca, pintura negra. Suport didàctic: quadern de l’activitat i presentació de diapositives.

 

Mecanismes d’avaluació

Els assistents han de ser capaços d’omplir el quadern de l’activitat. Es valorarà la participació en la reflexió de clausura de l’activitat.

 

Observacions

En cas que no faci sol, mirarem d’ajornar l’activitat per a un altre dia. Els alumnes cal que portin: caixes de cartró grosses i un pot de vidre amb tapa. El taller inclou la resta de material necessari.

 

 

Anellament d’ocells

Per què migren els ocells? Migren tots? Què ens indiquen les migracions? Qui i com s’estudien? Quins coneixements ens aporten? El taller d’anellament és emoció pura i, a més, ens ajuda a reconèixer ocells que viuen als nostres boscos i camps, i a respondre totes aquestes preguntes.

 

Descripció de l’activitat 

Es proposa sortir de l’aula per fer una activitat naturalista conduïda per un ornitòleg. Es mostrarà com es fa la captura i l’anellament dels ocells, quina n’és la finalitat, la identificació d’ocells i les seves particularitats, les característiques de l’hàbitat on viuen i la vulnerabilitat. L’activitat es pot combinar amb el coneixement del bosc mediterrani. Es proporcionaran materials perquè el docent pugui aprofundir en els coneixements i consolidar-los.

 

Objectius

  • Conèixer els ecosistemes i hàbitats propis de l’àmbit geogràfic on es desenvolupa l’activitat.
  • Conèixer els processos migratoris de les aus, l’anatomia i les característiques i funcions fisiològiques.
  • Valorar problemes socials rellevants que afecten aquests hàbitats i ecosistemes, interpretant-ne les causes i les conseqüències (canvi climàtic, caça furtiva, alteració d’hàbitats, ús de pesticides, etc.).
  • Introduir els alumnes en una activitat científica fent-los-en partícips.

 

Materials utilitzats

Fitxes de treball a l’aula, material d’anellament i cinta mètrica.

 

Mecanismes d’avaluació 
Full de valoració per als docents, valoració en grup i repàs dels coneixements adquirits al final de l’activitat. Així mateix, materials que es proporcionen als docents per treballar posteriorment a l’aula a fi de consolidar els coneixements i les habilitats i aprofundir-hi.

 

Observacions

Cal dur calçat de sola gruixuda i roba còmoda; a la primavera i a l’estiu, cal portar loció antimosquits, protecció solar i gorra. Els continguts i els objectius s’adaptaran a l’edat i el nivell curricular dels alumnes. L’activitat pretén treballar d’una manera diferent les matemàtiques, i els continguts principals es poden reforçar segons el que més convingui. Se subministra tot el material necessari.

 

Orenetes

Descobrim les orenetes i la biodiversitat urbana. Sabríeu dir què mengen les orenetes? On viuen? En teniu al voltant de l’escola? Mitjançant aquesta activitat aprendrem a identificar les dues espècies d’orenetes més característiques del nostre territori.

Objectius:

1. Donar a conèixer les espècies d’oreneta presents al territori i la seva biologia, i entendre’n el paper en la xarxa tròfica;
2. Conèixer la problemàtica global de la biodiversitat i la situació concreta en el municipi;
3. Sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de la biodiversitat, de la protecció de les espècies i de la conservació de l’ecosistema urbà;
4. Fer partícips els infants d’una eina ciutadana d’estudi de les poblacions d’orenetes;
5. Conèixer quines són les accions humanes que suposen una amenaça per a la biodiversitat.

Descripció de l’activitat:
Les orenetes són ocells molt vinculats a les construccions humanes, tant que la majoria d’espècies en depenen completament. Amb aquesta activitat es vol fomentar el coneixement de la biodiversitat animal en l’àmbit urbà, del paper de les orenetes en l’equilibri ecològic i de la necessitat de preservar-ne la població. Volem treballar els valors de respecte i estima del nostre entorn, la importància de la biodiversitat urbana i de la conservació de l’ecosistema urbà. És una activitat pràctica, en la qual, a tall d’introducció, primer parlem de les orenetes, descobrim com són, què mengen, on viuen i els trets identificatius.
Després sortim fora de l’escola i per parelles iniciem el cens i l’observació d’orenetes. A partir de les fitxes del Projecte Orenetes de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), participem en un projecte de ciència ciutadana i registrem dades de les orenetes que observem. D’aquesta manera, l’alumnat participa en la protecció de nius i orenetes, i en el coneixement i l’anàlisi de l’estat de les poblacions urbanes.

També hi ha la possibilitat de realitzar el taller en format de tot el dia. A la tarda construir un niu d’orenetes amb fang i palla.

     

Residus o recursos?

Us heu fixat mai que a la natura no existeix el concepte residu? Per què generem residus com a societat? La problemàtica dels residus és un tema ben present en el nostre dia a dia: la quantitat que se’n genera, l’impacte mediambiental i la seva gestió. Què és un residu? Com els podem gestionar? Quines alternatives tenim?

Objectius:

1. Conèixer què són els residus i reflexionar sobre la problemàtica associada; 2. Donar a conèixer el sistema de recollida selectiva i el seu tractament posterior (reciclatge); 3. Introduir els participants en els conceptes d’economia lineal i economia circular (reduir i reutilitzar); 4. Prendre consciència de com, a partir de petits canvis, es pot contribuir a la millora del planeta.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat té l’objectiu d’endinsar-nos dins el món dels residus (o recursos?). A partir de diferents residus que generem en el nostre dia a dia, definirem què és exactament un residu. Compararem un bosc, o qualsevol ecosistema, amb una ciutat o un poble, per reflexionar sobre per què a les societats humanes generem residus. A partir d’aquí, aprendrem quin és el sistema de gestió de residus que tenim actualment (reciclatge), què podem fer per reduir la quantitat de residus que generem o bé reutilitzar-los. L’activitat es pot complementar ideant millores en matèria de residus per a l’escola: quina acció podem fer a l’escola o en el nostre dia a dia per reduir els residus que generem? A secundària, introduïm els participants en el concepte d’economia circular, tot reflexionant sobre els límits del planeta, i explorem opcions per reduir aquesta problemàtica.

 

Etnobotànica i experimentació (Projecte Vímets)

Descripció: Durant milers d’anys, l’ésser humà ha obtingut, elaborat i creat els objectes i estris que necessitava a partir dels recursos que trobava al seu entorn, com les plantes: sabates, cistells, roba. Amb el descobriment i l’explotació del petroli, el coneixement de les fibres vegetals i la tradició arrelada al territori s’ha anat perdent. Quines plantes es poden fer servir com a fibres vegetals i com les podem teixir? Usarem la creativitat en una activitat en què descobrirem algunes de les fibres vegetals utilitzades en cistelleria i per a altres usos.

Lloc o equipament: Pla dels Socs de Salt. Xarxa Natura 2000: riberes del Baix Ter. Sant Pere Pescador. En cas que el centre educatiu proposi un lloc més proper amb un entorn natural similar, es valorarà la proposta.

Coneixem el bosc de ribera (Projecte Vímets)

Sortida de natura a les ribes del riu Ter. Coneixem el bosc de ribera i quines espècies vegetals es poden emprar per fer cistelleria. L’alumnat a través del treball en petits grups, descobreix les diferents espècies vegetals que trobem a les ribes del Ter (salze, sarga, sàlix, balca, jonc o canya, per exemple).
A partir de l’observació, la descoberta i la identificació de les espècies, en reconeixem la morfologia i usos i importància en l’ecosistema. Recol·lectarem una mostra de cada espècie descoberta per poder elaborar l’herbari.

Geologia surrealista a Cap de Creus

Al Parc Natural de Cap de Creus afloren les roques més antigues de Catalunya d’una manera espectacular. Es proposa una visita guiada al paratge de Tudela, on podrem observar a simple vista les roques, els seus minerals i les seves deformacions, els plecs i falles, i alhora inspirar-nos en les formes que van captivar artistes com Salvador Dalí. També coneixerem i identificarem la vegetació i la fauna de la zona, algunes endèmiques.

Descripció de l’activitat

La visita es duu a terme al paratge de Tudela, al Parc Natural de Cap de Creus. És una sortida que inclou continguts sobre geologia, flora, fauna i paisatgisme, juntament amb el valor del patrimoni cultural i artístic de l’indret. Es tracta d’un autèntic viatge en el temps, en què afloren a la superfície roques que habitualment es troben a 14 km de profunditat.

 

Identificarem diferents minerals i roques, descriurem les morfologies que donen lloc a un paisatge tan característic i observarem in situ els trets estructurals (esquistositat, plecs, zones de cisalla, etc.). Però també farem un viatge fins als anys seixanta, en què el paratge de Tudela era una ciutat de vacances, i reflexionarem sobre els impactes ambientals i els processos de recuperació i gestió. Copsarem de prop la màgia surrealista i la veurem plasmada en alguns quadres de Dalí. Es voregen l’illa de Portaló i la cala Francaló, i s’arriba a la cala Culip, on des d’allí es retorna al punt d’inici (3,5 km).

Una part de l’itinerari es desenvulpa per un corriol de muntanya, dur calçat adequat.

Objectius

  • Entendre el context geològic a escala regional i local i els processos que han originat la península del cap de Creus
  • Reconèixer i definir l’entorn natural del cap de Creus
  • Descriure les principals roques aflorants i identificar in situ estructures de deformació (plecs i falles)
  • Descriure el paisatge com a resultat dels processos geològics
  • Valorar la necessitat de protegir espais d’alt interès científic
  • Introduir els participants en el concepte de patrimoni en un sentit ampli: natural, cultural, artístic, identitari, etc.

Observacions:
S’adaptaran els continguts segons el nivell educatiu.

Cal dur calçat de sola gruixuda i roba còmoda; a la primavera i a l’estiu, cal portar loció antimo

squits, protecció solar i gorra (pràcticament no hi ha ombra). Els continguts i els objectius s’adaptaran a l’edat i el nivell curricular dels alumnes, i els continguts principals es podran reforçar segons convingui.

Segons les necessitats del grup , l’itinerari es pot adapatar.

 

Descobrim i sentim els aiguamolls: estanys, llaunes i closes

L’activitat convida a fer una primera descoberta dels Aiguamolls de l’Empordà a través de l’observació, l’experimentació i els sentits. Durant l’itinerari, l’alumnat coneixerà els diferents ambients que conformen aquest espai natural: estanys, closes, canyissars, recs i llacunes.

Amb l’ajuda de prismàtics, materials d’observació i dinàmiques participatives, descobrirem la flora i la fauna més característiques dels aiguamolls i entendrem la importància de l’aigua en la diversitat d’ambients i espècies.

L’activitat promou una connexió vivencial amb el paisatge i ajuda a comprendre el valor ecològic i la fragilitat dels ecosistemes humits.

Descripció de l’activitat

S’inicia al Cortalet i arriba fins a la torre Senillosa o bé fins a la platja (recorregut més llarg). Aprofitant la vista panoràmica que ens ofereix l’observatori Senillosa, una antiga sitja d’arròs restaurada com a observatori elevat, contextualitzarem el parc dins el paisatge que ens envolta i reconeixerem els diferents accidents geogràfics de l’Empordà i les comarques veïnes. Durant la passejada, veurem la flora i la fauna més comunes dels aiguamolls, en el seu ambient més salobre. Parlarem de les migracions de les aus i de la importància de la preservació de l’espai per al manteniment de la biodiversitat. Ens fixarem en els diferents ambients i paisatges que formen part del parc i coneixerem quins fenòmens tenen lloc a les llaunes (llacunes litorals) i quines són les seves peculiaritats, punt de trobada entre l’aigua dolça i l’aigua salada del mar.

Objectius

  • Fer una primera descoberta de l’espai dels aiguamolls de l’Empordà
  • Conèixer la història de la protecció de l’espai i de la declaració de Parc Natural
  • Conèixer la vegetació i la fauna més comunes als aiguamolls i la importància de la protecció de l’espai
  • Entendre la importància de l’aigua per a la diversitat d’ambients
  • Conèixer els ambients aquàtics i terrestres als aiguamolls
  • Estudiar els paisatges que formen i envolten el Parc Natural

Observacions:
S’adaptaran els continguts segons el nivell educatiu.

Cal dur calçat de sola gruixuda i roba còmoda; a la primavera i a l’estiu, cal portar loció antimosquits, protecció solar i gorra. Els continguts i els objectius s’adaptaran a l’edat i el nivell curricular dels alumnes, i els continguts principals es podran reforçar segons convingui. Segons les necessitats del grup, la sortida es pot fer fins a la platja o sense arribar-hi.

       

 

 

Descobrim un ecosistema aquàtic

Una experiència de descoberta per explorar la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat proposa una descoberta pràctica dels ecosistemes aquàtics a través de l’observació directa i el treball de camp. L’alumnat investigarà la biodiversitat present en un punt d’aigua, identificant petits invertebrats i altres organismes que ens permeten entendre l’estat ecològic de l’ecosistema.

Mitjançant tècniques senzilles de mostreig, eines d’observació i dinàmiques participatives, es treballaran conceptes relacionats amb la qualitat de l’aigua, les relacions ecològiques i la importància dels ambients aquàtics per a la biodiversitat.

L’activitat fomenta la curiositat científica, l’observació i el respecte pel medi natural, ajudant a entendre la fragilitat i el valor dels ecosistemes d’aigua dolça.

Objectius

  • Descobrir la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics.
  • Introduir tècniques bàsiques de mostreig i observació.
  • Comprendre les relacions ecològiques.
  • Fomentar actituds de respecte envers el medi natural

Competències

  • Competència científica
  • Coneixement del medi
  • Sostenibilitat
  • Treball cooperatiu

Observacions:
S’adaptaran els continguts segons el nivell educatiu-

Cal portar calçat i roba adequats, gorra, aigua, llibreta i llapis per prendre notes, una tovalloleta per si es mullen i/o calçat adequat per posar-se dins el riu.

*Aquesta activitat la tenim adpatada a Salt al Pla del Socs i forma part del projecte «Descoberta del Riu Ter» on us podeu descarregar els materials a l’apartat de recursos educatius.

L’ecosistema del bosc mediterrani

Activitat de descoberta d’un ecosistema de bosc mediterrani en un indret proper al centre educatiu per conèixer-ne el funcionament i les característiques, així com les adaptacions de la vegetació i la fauna al clima mediterrani, la vulnerabilitat del bosc als incendis forestals, les conseqüències dels incendis, la capacitat de regeneració del bosc, els canvis en l’ús i explotació que se n’ha fet al llarg del temps i com aquests canvis són generadors del paisatge que tenim avui. S’identificaran les espècies més comunes i la presència de fauna mitjançant rastres i senyals.

Descripció de l’activitat

L’activitat s’inicia amb una petita introducció abans d’apropar-nos al bosc més proper al centre educatiu. En coneixerem el funcionament i les característiques, així com les adaptacions de la vegetació i la fauna al clima mediterrani, la vulnerabilitat i l’adaptació del bosc mediterrani als incendis forestals, les conseqüències dels incendis i la capacitat de regeneració del bosc mediterrani. També parlarem dels canvis en l’ús i explotació que se n’ha fet al llarg del temps i com aquests canvis són generadors del paisatge que tenim, i reflexionarem sobre la nostra relació amb el bosc. Descriurem el concepte d’ecosistema, identificarem les espècies en funció de l’època de l’any i estarem atents a la presència de la fauna pels rastres i senyals que hi ha al territori. Es poden recol·lectar mostres per elaborar un herbari in situ o després a classe.

Objectius

  • Conèixer el bosc mediterrani i l’adaptació al clima;
  • Conèixer les característiques més destacades i les espècies més comunes del bosc mediterrani;
  • Aprendre i adquirir habilitats en l’observació de l’entorn natural;
  • Prendre consciència de la importància del bosc mediterrani i de la necessitat de respectar-lo
  • Obtenir informació i extreure conclusions a partir de les observacions realitzades.

Observacions:
S’adaptaran els continguts en cas que la visita es faci a un bosc de ribera, entès com un ambient propi de la zona mediterrània.

Cal portar calçat i roba adequats, gorra, aigua, llibreta i llapis per prendre notes, i una bossa per a les mostres recollides. Es proposa elaborar un herbari amb les mostres recollides (opcional, a criteri del professorat).